08/05/2018

CADAQUES I SA SEU FOTOGRAFIA

La fotografía de Cadaqués és una postal que milers i milers de persones tenen a casa seva, en quadres, sobre es seu despatx, a la seva cambra, etc.

La fotografía i Cadaqués

Parlem de fotografía i per mi que no sòc fotògrafa em vé as cap el paisatge arquitectònic de Cadaqués.

La fotografía de Cadaqués és una postal que milers i milers de persones tenen a casa seva, en quadres, sobre es seu despatx, a la seva cambra, etc.

Milers de persones somien Cadaqués. Venen cada any i no s’imaginen lo frágil i delicat que és aquest marevellós territori.

Cada any, des dels Estats Units, França, Alemanya, Noruega, Suècia, Dinamarca,etc, arriben arquitectes i paisatgistes que em demanen que els expliqui es nostro Cadaqués, sa seu visió ve a ser la d’un explorador en mig d’una selva, bucant  la bellesa en es seu viatge i quan arriba a Cadaqués es troba inmers a la bellesa i  vol captar amb sa seu cámara per inmortalitzar aquest moment que tots hem viscut alguna vegada.

Des de Rutes Cadaqués, fent història, intenti fer reviure els anys que aquest poblet de pescadors vivía d’esquenes en mar. Ses cases tenien finestres petites ,  els pescadors arribaven del seu jorn i ja n’havien tingut prou de mar; s’arrasseraven  vora el foc i s’ escalfaven  una arengada i l’ànima de pescador.

Als anys 60 arriba un grup d’arquietectes que es coneixen  a París, són l’Antonio Coderch, en Lanfranco Bombelli i en Peter Harndem. Casualment són convidats pel Sr. Coderch a Cadaqués i s’enamoren, de què? De l’arquitectura popular combinada amb la llum den mar i es reflex de la pissarra a la muntanya. Com no, amb una mica d’imaginació i amb ses fotografíes antigues podem viure aquells moments.

S’enamoren de ses cases de pescadors, us les imagineu? Una planta baixa on guardar ses estris de pesca, amb ganxos as sostre, a l’hivern hi podíem trobar fins i tot petites barques a dins, xarxis, cofes, ploms entre altris. Unes escales que comunicaven amb es primer pis, terres de rajoles de fang o de pissarra, conduien a la cuina econòmica que escalfava la llar. Finestres petites on la llum entrava i la fred s’hi escolava, evitant les calors d’istiu. Cases encalades, any rera any, amb teula àrab as teulats de dues o una aigua, amb desaigües de cerámica i tancaments de color verd, vemell o blau. Quina marevella.

Antonio Coderch, agafa com una perla una casa de pescadors i la transforma completament per dins i deixa per fora la bonica arquitectura tradicional. Respecte els coneixements de cents d’anys dels pobladors d’aquesta terra i li dóna la comoditat de la vida moderna, mantenint el màxim el disseny exterior de la casa.

Com es diu això? Amor a la terra. Antropologia del lloc.

 Hem canviat ses nostres costums, es nostros negocis, sa nostra vida, però vivim as paisatge dels nostres avantpassats, aquesta és la fotografía que l’avi Sant Perenc degué veure en arribar en barca as poal o que la familia Pitxot degué viure en arribar amb sa tartana.

I avui, en aquesta carrera de fons, on ses anys es sobreposen un darrera  l’latre. Tres noves urbanitzacions ompliran Cadaqués amb 105 noves cases.

Només demani que tot aquest patrimoni sigui preservat, per a poder viure almenys en aquest racó de la Mediterrànea amb harmonia amb el que la terra ens ha ofert netament.

Cadaqués és conegut internacionalment per sa seu  arquitectura, es seu paisatge és es nostro tresor.

Agafeu la fotografía que més us agradi de Cadaqués i pengeu-la a sa vostra habitació, as vostro despatx, estimeu-la ,potser així , amb una mica d’amor de cadascú, farem que continuii essent es poble més bonic de la Mediterrànea.  

 

8 de maig de 2018